Acords fiscals de prestadors jueus forasters en el <em>Liber secretariorum aliame judeorum Minorise</em> (Manresa, 1343-1346)

Josep Xavier Muntané Santiveri

doi:10.3989/sefarad.016.009

Autores/as

Josep Xavier Muntané Santiveri Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/sefarad.016.009

Palabras clave:

Cataluña, siglo XIV, liber iudeorum, crédito, fiscalidad, secretarios de aljama

Resumen

El Liber secretariorum aliame judeorum Minorise es, de los dos únicos ejemplares de este género de liber iudeorum conservados en Cataluña, el más extenso. Contiene un registro de documentos en general relacionados con la fiscalidad de la aljama de Manresa, validados entre 1342 y 1353. Los secretarios de la comunidad aparecen en la mayoría de dichos documentos, especialmente en los acuerdos económicos pactados con judíos no residentes en Manresa pero con actividad crediticia en la ciudad (1343-1346). El artículo analiza las cláusulas de este tipo de contrato y edita críticamente esta documentación inusual.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aleixandre, Teresa (2004): El Liber Iudeorum núm. 90 de l’Aleixar (1344-1348). Estudi i edició (Barcelona).

Assis, Yom Tob (1997): Jewish Economy in the Medieval Crown of Aragon 1213-1327. Money and Power (Leiden).

Assis, Yom Tob (1997): The Golden Age of Aragonese Jewry. Community and Society in the Crown of Aragon, 1213-1327 (London; Portland, Or.).

Baer, Fritz (1929): Die Juden im christlichen Spanien. Urkunden und Regesten. I: Aragonien und Navarra (Berlín).

Bertrán, Prim (1992): «La fiscalidad extraordinaria de las aljamas de judíos de la corona de Aragón (1309-1317)», Sefarad 52:2, ps. 305-322.

Casas, Montserrat (1985): «El “Liber iudeorum” de Cardona (1330-1334). Edició i estudi», Miscel·lània de textos medievals 3, ps. 119-314 i 327-345.

Cases, Lluïsa i Imma Ollich (1986): Catàleg dels arxius notarials de Vic (Barcelona).

Chabret, Antonio (1888): Sagunto. Su historia y sus monumentos (Barcelona).

Denjean, Claude (2011): La loi du lucre. L’usure en procès dans la couronne d’Aragon à la fin du moyen âge (Madrid).

Denjean, Claude i Juliette Sibon (2011): «Citoyenneté et fait minoritaire dans la ville médiévale. Étude comparée des juifs de Marseille, de Catalogne et de Majorque», Histoire urbaine 32, ps. 73-100. https://doi.org/10.3917/rhu.032.0073

Duran, Agustí (1918-1919): «Documents aljamiats de jueus catalans», Butlletí de la Biblioteca de Catalunya 5, ps. 130-148.

Feliu, Eduard (2004-2005): «Llibre de comptes de Jucef Zabara, col·lector del clavari de la comunitat jueva de Girona (1443)», Tamid 5, ps. 87-138.

Fort, Joan, Erika Serna i Santi Soler (2001): Catàleg dels Protocols del districte de Figueres (I) (Barcelona).

Furió, Antoni (1998): «Endettement paysan et crédit dans la péninsule Ibérique au bas moyen âge», en Maurice Berthe (ed.), Endettement Paysan & Crédit Rural dans l’Europe médiévale et moderne (Toulouse-Le Mirail) ps. 139-167.

García, Arcadio (1962): «Los intereses en los préstamos de los judíos de Vich durante la primera mitad del siglo XIV», Ausa 41, ps. 247-255.

Ginebra, Rafel (1999): «Un cas de dissidència cronogràfica: còmput cronològic a Vic i al bisbat de Vic, segles XII-XIV», Acta historica et archaeologica mediaevalia 20-21, ps. 561-590.

Graells, Montse (1997): «Documents de la vida quotidiana dels jueus de Cervera (1352-1353)», Miscel·lània Cerverina 11, ps. 183-198.

Hinojosa, José (1985): «El préstamo judío en la ciudad de Valencia en la segunda mitad del siglo XIV», Sefarad 45:2, ps. 315-339.

Jacobs, Joseph (1894): An Inquiry into the Sources of the History of the Jews in Spain (London).

Llop, Irene [en premsa]: «Els Libri Iudeorum als arxius catalans», en Actes del III Congrés per a l’Estudi dels Jueus en Territoris de Llengua Catalana, 15-18 d’octubre de 2007. Barcelona-Perpinyà.

Loeb, Isidore (1882): «Notes sur l’histoire des juifs d’Espagne. Les juifs de Manresa», Revue des Etudes Juives 5, ps. 285-288.

Mañé, Maria Cinta i Gemma Escribà (1993): Regesta of the Cartas Reales in the Archivo de la Corona de Aragón. Part I: 1066-1327 (Jerusalem).

Mañé, Maria Cinta i Gemma Escribà (1995): Regesta of the Cartas Reales in the Archivo de la Corona de Aragón. Part II: 1328-1493 (Jerusalem).

Mas, Josep Maria de (1836): Memoria histórica de los judíos en Manresa (Manresa) [annex a Ensayos históricos sobre Manresa].

Mas, Josep Maria de (1882): Ensayos históricos sobre Manresa (Manresa).

Mateu, Enric (2001): «Aproximació als préstecs jueus de Tortosa: la figura de Bafaya Aquiva (segle XIV)», Recerca 5, ps. 121-139.

Morelló, Jordi (2011): «En torno a la presión fiscal sobre las aljamas de judíos de Tarragona», Sefarad 71:2, ps. 293-348.

Muntané, Josep Xavier (2006): Fonts per a l’estudi de l’aljama jueva de Tàrrega. Documents i regesta (Barcelona).

Muntané, Josep Xavier (2013): «El testament i l’inventari d’Astruc Iossef, jueu prestamista de Manresa (1391), seguits d’un inventari i un testament menors», Iberia Judaica 5, ps. 101-133.

Muntané, Josep Xavier (2015): Regest dels documents de l’Arxiu Parroquial de Verdú relatius als jueus (1265-1484) (Barcelona).

Perani, Mauro (2010): «The “Gerona Genizah”: An Overview and a Rediscovered Ketubah of 1377», Hispania Judaica Bulletin 7, ps. 137-173.

Pujol, Miquel (1990): «Dues tabes hebraiques de l’aljama de Castelló d’Empúries», Calls 4, ps. 7-52.

Régné, Jean (1978): History of the Jews in Aragon. Regesta and Documents 1213-1327 (Jerusalem).

Riera, Jaume (2006): Els poders públics i les sinagogues. Segles XIII-XV (Girona).

Riera, Jaume (2012): Els jueus de Girona i la seva organització: segles XII-XV (Girona).

Sánchez, Manuel (1982): «La fiscalidad catalanoaragonesa y las aljmas de judíos en la época de Alfonso IV (1327-1336): los subsidios extraordinarios», Acta historica et archæologica mediævalia 31, ps. 91-141.

Sánchez, Manuel (1985): «Els jueus i el poder reial», L’Avenç 81, ps. 326-329.

Sarret, Joaquim (1917): Jueus a Manresa (Manresa).

Shatzmiller, Joseph (2000): Shylock revu et corrigé. Les juifs, les chrétiens et le prêt d’argent dans la société médiévale (París).

[Tamaro, Eduardo] i Joaquim Sarret (1929): «El testament d’un jueu. Segle XIV», Butlletí del Centre Excursionista de Bages 132, ps. 356-357.

Todeschini, Giacomo (1989): La richezza degli ebrei. Merci e denaro nella riflessione ebraica e nella definizione cristiana dell’usura alla fine del medioevo (Spoleto).

Torras, Marc (1993): Inventari del fons del Veguer i del Batlle de Manresa (Manresa).

Torras, Marc, Bartomeu Masats, Raquel Valdenebro i Lluís Virós (1993): Catàleg dels protocols notarials de Manresa (Barcelona, 2 vols.).

Valls, Esperança (2012-2013): «L’impost de la renda de l’any 1427 (sobre els guanys de 1426) o l’egualtat dels guanyatges de la comunitat jueva de Girona», Materia Giudaica 17-18, ps. 263-277.

Verdés, Pere (1997): «Les imposicions a Cervera durant la segona meitat del s. XIV», en Manuel Sánchez, Antoni Furió i Prim Bertran (coords.), Col·loqui Corona, Municipis i Fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana: actes (Lleida) ps. 421-422.