De la aljama a la corte: aproximación biográfica del médico converso valenciano Pere Pintor (ca. 1423-1508)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/sefarad.018.0011

Palabras clave:

Conversos, Inquisición Española, medicina, corte papal, peste, mal francés

Resumen


El presente trabajo se ocupa de la biografía del médico valenciano Pere Pintor, miembro de una familia de conversos judíos valencianos. Se trata de un médico que, después de formado en el Estudio General de Lleida, trabajó durante cerca de tres décadas en la ciudad de Valencia, al servicio del consejo municipal, numerosos nobles y la casa real. Logró un notable éxito y fama como médico, y alcanzó un elevado nivel de riqueza y promoción social. Todo ello se vio comprometido con la instalación del tribunal de la Santa Inquisición en el reino valenciano en 1481. Pintor y su familia recibió el duro ataque y represión del tribunal. Ello le llevó a dejar Valencia y marchar a Roma al servicio del papa Borja Alejandro VI. En este trabajo hemos analizado y ampliado algunas datos de su vida ya conocidos gracias a los protocolos del notario Francesc Pintor, seguramente hermano del médico.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alcanyís, Lluís (2008): Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, ed. Jon Arrizabalaga (Barcelona: Barcino).

Arrizabalaga, Jon (2001): «Los médicos valencianos Pere Pintor y Gaspar Torrella y el tratamiento del mal francés en la corte papal de Alejandro VI», en El hogar de los Borja (Valencia: Generalitat Valenciana) pp. 141-158.

Arrizabalaga, Jon (2004): «Les universitats», en Vernet, Joan y Ramon Parés (dirs.), La ciència en la història dels Països Catalans (vol. I Dels àrabs al Renaixement) (Valencia: Institut d'Estudis Catalans–Universitat de València) pp. 331-402.

Arrizabalaga, Jon (2007): «Joannes Almenar Hispanus (fl. 1497-1502): Consideraciones a propósito de un temprano tratadista médico sobre el mal francés (Venecia, 1502)», Cronos 10, pp. 177-190.

Arrizabalaga, Jon (2007): «The World of Iberian Converso Practitioners, from Lluís Alcanyís to Isaac Cardoso», en Víctor Navarro y William Eamon (eds.), Más allá de la Leyenda Negra. España y la Revolución Científica (Valencia: Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación López Piñero) pp. 307-322.

Arrizabalaga, Jon (2009): «Els metges valencians d'Alexandre VI i Cèsar durant l'aparició del "mal francès" a Europa, i els primers tractats sobre la malaltia», en Cèsar Borja cinc-cents anys després (1507-2007). Tres estudis i una antologia (Valencia: Tres i Quatre) pp. 99-130.

Arrizabalaga, Jon, Luis García Ballester y Fernando Salmón (1989): «A propósito de las relaciones intelectuales entre la Corona de Aragón e Italia (1470-1520): los estudiantes de medicina valencianos en los estudios generales de Siena, Pisa, Ferrara y Padua», Dynamis 9, pp. 117-147.

Arrizabalaga, Jon, John Henderson y Roger French (1997): The Great Pox. The French Disease in Renaissance Europe (New Haven–London: Yale University Press).

Bramon, Dolors (1981): Contra moros i jueus. Formació i estratègia d'unes discriminacions al País Valencià (Valencia: Tres i Quatre).

Cardoner, Antonio y Francisca Vendrell (1947): «Aportaciones al estudio de la familia Abenardut, médicos reales», Sefarad 7:2, pp. 303-348.

Colomar, Bartolomé (1818): Tratado completo de las enfermedades venereas (Madrid: De la imprenta de Repullés).

Colón Doménech, Germà (1998): «Filología y sífilis. Sobre el mal de simiente o mal de sement», Revista de Filología Española 78:3-4, pp. 275-308.

Comenge, Luis (agosto 1889): «Medicina y médicos», Revista Valenciana de Ciencias Médicas 1, pp. 225-229.

Comenge Ferrer, Luis (1903): La medicina en el reinado de Alfonso V de Aragón (memoria para el doctorado) (Barcelona: José Espasa).

Codonyer, Pilar (2003): Estudiants valencians al Studio Fiorentino (1473-1494) (Valencia: Universitat de València).

Contreras Mas, Antonio (1999): «Legislación mallorquina para el ejercicio de las profesiones sanitarias (siglos xiv-xvii)», Medicina Balear 14:3, pp. 143-144.

Contreras Mas, Antonio (1997): Los médicos judíos en la Mallorca Bajomedieval. Siglos XIV-XV (Palma; Miquel Font Editor).

Cruselles Gómez, José M.ª (1996): «Ideales sociales y estrategias familiares en el mundo urbano (la ciudad de Valencia, 1485-1500)», en La burguesía española en la edad moderna (Valladolid: Universidad de Valladolid–Fundación Duques de Soria) pp. 1369-1383.

Cruselles Gómez, José M.ª (2001): «La conquista del saber. Apuntes sobre la emigración estudiantil valenciana a fines de la Edad Media», en El hogar de los Borja (Valencia: Generalitat Valenciana) pp. 127-139.

Cruselles Gómez, José M.ª, Enrique Cruselles Gómez y José Bordes García (2015): Conversos de la ciudad de Valencia. El censo inquisitorial de 1506 (Valencia: Alfons el Magnànim).

Diago Hernando, Máximo (2007): «La comunidad judía de Calatayud durante el siglo xiv. Introducción al estudio de su estructura social», Sefarad 67:2, pp. 327-365.

Dureau-Lapeyssonnie, Jeanne-Marie (1966): «L'oeuvre d'Antoine Ricart, médecin catalan du XVe siècle: contribution à l'étude des tentatives médiévales pour appliquer les mathématiques à la médecine», en Guy Beaujouan, Yvonne Poulle-Drieux y Jeanne-Marie Dureau-Lapeyssonnie (eds.), Médecine humaine et vétérinaire à la fin du Moyen Age (Ginebra–París: Droz–Minard) pp. 169-364.

Eiximenis, Francesc (1986): Dotzé llibre del Crestià, II.1, ed. Curt Witlin et al. (Girona: Col·legi Universitari de Girona–Diputació de Girona).

Eiximenis, Francesc (1987): Dotzé llibre del Crestià, II.2, ed. Curt Witlin et al. (Girona: Col·legi Universitari de Girona–Diputació de Girona).

Ferragud, Carmel (2005): «Organització social i atenció mèdica a la Cocentaina baixmedieval: el procés a Abrahim Abengalell (1318)», Asclepio 57, pp. 3-24.

Ferragud, Carmel (2005): Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d'Aragó, 1350-1410) (Madrid: CSIC).

Ferragud, Carmel (2007): «La atención médica doméstica practicada por mujeres en la Valencia bajomedieval», Dynamis 27, pp. 133-155.

Ferragud, Carmel (2007): «La medicina en la Xàtiva medieval», en Hermosilla, Jorge (ed.), Història de Xàtiva, vol. 1 Xàtiva en la Edad Media, eds. José M.ª Cruselles y Vicent Pons (Valencia: Universitat de València) pp. 268-270.

Ferragud, Carmel (2011): «Els barbers de la ciutat de València durant el segle XV a través dels llibres del justícia criminal», Anuario de Estudios Medievales 41:1, pp. 31-57.

Ferragud, Carmel (2016): «El coneixement expert dels cirurgians en els tribunals de justícia valencians. La pràctica de la dessospitació», en Feller, Laurent y Ana Rodriguez (eds.), Expertise et valeur des choses au Moyen Âge. II. Savoirs, ecritures, pratiques (Madrid: La Casa de Velázquez) pp. 315-330.

Ferragud, Carmel (en prensa): Una ciutat a la cerca de la salut: Xàtiva (1245-1500) (Catarroja: Afers).

Ferragud, Carmel y Marialuz López Terrada (2017): «El culte al document. L'historiador valencià Josep Rodrigo Pertegàs (1854-1930)», Afers 86, pp. 119-146.

Ferragud, Carmel y Carles Vela Aulesa (2018): «De l’apothicaire à la maison: La distribution des médicaments au Bas Moyen Âge à partir du cas de la maison nobiliaire des de Tous (Valence, 1446)», en Philip Rieder et François Zanetti (eds.), Materia medica. Savoirs et usages des médicaments aux époques médiévales et modernes (Génève: Rayon Histoire de la Librairie Droz) pp. 87-104.

Ferre, Lola (1998-1999): «Hebrew Translation from Medical Treatises of Montpellier», Korot 13, pp. 21-36.

Ferre, Lola (2003): «Avicena hebraico: la traducción del Canon de medicina», MEAH pp. 163-182.

Ferre, Lola (2010): «The incorporation of foreign medical literature into the medieval jewish corpus», en Carmen Caballero Navas y Esperanza Alfonso (eds.), Late Medieval Jewish Identities. Iberia and Beyond (New York: Palgrave MacMillan) pp. 171-183.

Ferre, Lola y José Martínez Delgado (2015): «Arabic into Hebrew, A Case Study: Isaac Israeli's Book on Fevers», Medieval Encounters 21, pp. 50-80.

Fita, Fidel (1891): «Escritos de Fray Bernarl Boyl, ermitaño de Monserrate: (correspondencia latina con D. Arnaldo Descós)», Boletín de la Real Academia de la Historia, 19:4, pp. 267-348.

Fresquet, José L., Mª. Luz López y Jesús Català (2002): Archivo Rodrigo Pertegás (Ros de Ursins, Pere Pintor, Jaume Roig, Faustino Barberá) (Valencia: Universitat de València–Fundación Marcelino Botín) CD-Rom.

Freudenthal, Gad (2013): «From Arabic to Hebrew: The Reception of the Greco-Arab Sciences in Hebrew (Twelfth-Fifteenth Centuries)», en Abdelwahab Meddeb y Benjamin Stora (eds.), A History of Jewish-Muslim Relations: From the Origins to the Present Day (Princeton: Princeton University Press) pp. 796-815.

Freudenthal, Gad (2018): «Science and Medicine», en Robert Chazan (ed.), The Cambridge History of Judaism [vol. 6 – The Middle Ages: The Christian World, The Christian World] (Cambridge: Cambridge University Press) pp. 702-741.

Furió, Antoni (1995): Història del País Valencià (Valencia: Alfons el Magnànim) pp. 182-229.

Gallent Marco, Mercedes (1985): «El gremi de cirurgians de València: procés de constitució (1310-1499)», Afers 1, pp. 249-269.

Gallent Marco, Mercedes (1980): La asistencia sanitaria en Valencia (1400-1512) (Tesis doctoral de la Universitat de València).

García, Angelina (1974-1975): «Tres bibliotecas de médicos valencianos renacentistas (Luis Alcañiz, Pere Pintor y Pere Martí)», Asclepio 26-27, pp. 527-546.

García, Angelina (1987): Els Vives: una família de jueus valencians (Valencia: Tres i Quatre).

Garcia Ballester, Lluís (1988): La medicina a la València medieval. Medicina i societat en un país medieval mediterrani (Valencia: Alfons el Magnànim).

García Ballester, Luis (1992): «Los orígenes del renacimiento médico europeo: cultura médica escolástica y minoría judía», Manuscrits 10, pp. 119-155.

García Ballester, Luis, Lola Ferre y Eduard Feliu (1990): «Jewish Apreciation of Fourteenth-century Scholastic Medicine», Osiris 6, pp. 86-117.

García Cárcel, Ricardo (1976): Orígenes de la inquisición española. El tribunal de Valencia, 1478-1530, (Barcelona: Península).

García Marsilla, Juan Vicente (2002): Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio (Valencia: Universitat de València).

Gasch, José (1929): «El estamento militar o noble en la Cofradía de San Jaime de Valencia», en Primer congreso de genealogía y heráldica [Barcelona, 1929] (Madrid–Barcelona–Buenos Aires: Compañía Ibero-Americana de Publicaciones) vol. 2, pp. 7-15.

Gaya Massot, Ramon (1950): Los valencianos en el Estudio General de Lérida (Valencia: CSIC).

Guiral, Jacqueline (1975): «Convers à Valence à la fin du XVe siècle», Mélanges de la Casa de Velázquez 11, pp. 81-98.

Guiral, Jacqueline (1989): Valencia puerto mediterráneo en el siglo XV (1410-1525) (Valencia: Alfons el Magnànim).

Hinojosa, José (2006): «Médicos judíos en la ciudad de Valencia durante la baja Edad Media (siglos xiii-xiv)», en Estudos em homenagem ao Professor Doutor José Marques (Oporto: Faculdade de Letras de Universidade do Porto) pp. 415-436.

Iancu-Agou, Danielle (1998): «Médecins juifs et néophytes en Provence (1460-1525)», Vesalius (número especial) pp. 28-36.

de Kostka Aguiló, Estanislao (1915): «Oficis conferits a Pere Jordá, cavaller, doctor en arts y en medicina (1455). Ofici de Prothomédich y examinador dels metges», Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana 15, pp. 301-304.

Kozodoy, Maud Natasha (2006): A Study of the Life and Works of Profiat Duran, Tesis Doctoral (The Graduate School of The Jewish Theological Seminary of America) pp. 27-32 (ed. facsímil por ProQuest, 2007).

Lladonosa i Pujol, Josep (1969): La Facultat de Medicina de l'antiga Universitat de Lleida (Barcelona: Rafael Dalmau).

Lladonosa i Pujol, Josep (1970): L'estudi General de Lleida del 1430-1624 (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans).

Maimonides (2001 y 2008): On Asthma, eds. Gerrit Bos y Michael R. McVaugh (Provo [Utah]: Brigham Young University) 2 vols.

McVaugh, Michael y Luis García Ballester (1989): «The Medical Faculty at Early Fourteenth-century Lerida», History of the Universities 8, pp. 1-25.

McVaugh, Michael R. (1993): Medicine before the plague. Practitioners and their patients in the Crown of Aragon. 1285-1345 (Cambridge: Cambridge University Press).

Marini, Gaetano (1784): Degli Archiatri Pontifici (Roma: Pagliarini).

Martínez Vinat, Juan (2014): «Estructura social y redes de sociabilidad en el movimiento confraternal valenciano: la cofradía de San Jaime de Valencia (1377-1441)», Medievalismo 24, pp. 241-280.

Mateu i Llopis, Felipe (1929): La Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas de los siglos XIII al XVIII (Valencia: Imn. Sanchis).

Muñoz Solla, Ricardo (2011): «De materia médica. Físicos, doctores y artes adivinatorias en la Castilla conversa», en Yolanda Moreno Koch y Ricardo Izquierdo Benito (coords.), De cuerpos y almas en el judaísmo hispanomedieval entre la ciencia médica y la magia sanadora (Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha) pp. 125-148.

Muñoz Solla, Ricardo (2017): «Solidaridad y conflictividad judeoconversas en el tribunal inquisitorial de Cuenca-Sigüenza (1491-1550)», en Eduardo Pardo de Guevara y Valdés y María Gloria de Antonio Rubio (eds.), Judíos y conversos. Relaciones de poder en Galicia y en los reinos hispanos (Santiago de Compostela: CSIC–Instituto de Estudios Gallegos Padre Sarmiento) pp. 73-94.

Narbona, Rafael (2009): «Los conversos de Valencia (1391-1482)», en Flocel Sabaté y Claude Denjean (eds.), Cristianos y judíos en contacto en la Edad Media: polémica, conversión, dinero y convivencia (Lleida: Milenio) pp. 101-146.

Palmer, Richard (1990): «Medicine at the Papal Court in the Sixteenth Century», en Nutton, Vivian (ed.), Medicine at the Courts of Europe, 1500-1387 (London–Nueva York: Routledge) pp. 49-78.

Roca Traver, Francisco (1957): Interpretación de la Cofradía valenciana: la Real Cofradía de San Jaime (Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo).

Rubio Vela, Agustín (1994-1995): «Las epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv: nuevas aportaciones», Estudis Castellonencs 6, pp. 1179-1222.

Ryder, Alan (1987): El Reino de Nápoles en la época de Alfonso el Magnánimo (Valencia: Alfons el Magnànim).

Serrano Larráyoz, Fernando (2015): Léxico médico y farmacológico en lengua vulgar y latina de la documentación cortesana navarra (siglos XIV-XV) (Arre: Pamiela).

Serrano y Sanz, Manuel (1918): «El linaje hebraico de la Caballería, según el “Libro Verde de Aragón” y otros documentos», Boletín de la Real Academia de la Historia 73, pp. 160-184.

de la Torre y del Cerro, Antonio (1924-1925): «Precedentes de la Universidad de Valencia», Anales de la Universidad de Valencia, cuadernos 35-38, pp. 175- 301.

Valldecabres, Rafael (2002): El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les corts de Montsó (Valencia: Universitat de València).

Ventura, Jordi (1978): Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià (Valencia: Tres i Quatre).

Zonta, Mauro (2011): Medieval Hebrew Translations of Philosophical and Scientific Texts: a Chronological Table, en Gad Freudenthal (ed.), Science in Medieval Jewish Cultures (New York: Cambridge University Press) pp. 17-73.

Descargas

Publicado

2018-12-30

Cómo citar

Ferragud, C. (2018). De la aljama a la corte: aproximación biográfica del médico converso valenciano Pere Pintor (ca. 1423-1508). Sefarad, 78(2), 329–365. https://doi.org/10.3989/sefarad.018.0011

Número

Sección

Estudios